Reglament d'ús de la llengua catalana a la URV

Els articles 3.1 i 3.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableixen un marc normatiu que obliga els poders públics a emprendre les mesures necessàries i les accions adients per tal que l’ús del català, com a llengua pròpia de Catalunya, esdevingui també el propi de les administracions públiques catalanes. L’Estatut ha estat desenvolupat per la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que ha modificat la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística, i el seu desplegament reglamentari. D’aquest mandat no es poden excloure les universitats que, com a administracions titulars d’un servei públic, tenen la seva seu al territori català i estan sotmeses a les competències i disposicions que, en matèria d’ensenyament superior, corresponen a la Generalitat de Catalunya, dins del respecte a l’autonomia universitària reconeguda constitucionalment a les universitats.

Tot i això, la situació de doble oficialitat lingüística vigent avui a Catalunya i el creixent i necessari multilingüisme del nostre entorn poden donar lloc a l’aplicació de criteris lingüístics diversos per a situacions comunicatives idèntiques, en les quals cal tenir en compte que l’aplicació del mandat normalitzador ha de respectar els drets dels ciutadans i ciutadanes a fer servir la llengua de la seva elecció.

A fi de desenvolupar a la seu de la seva pròpia administració les normes assenyalades i de dotar-se d’un marc de referència en matèria de llengua, la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha aprovat el següent Reglament d’ús de la llengua catalana.

1. Àmbit d’aplicació

1.1 L’ús de la llengua catalana a la URV es regeix pels criteris continguts en aquest document i en la Llei de política lingüística.

1.2 Sempre que en aquest document apareix la denominació URV s’ha d’entendre que es refereix també a totes les unitats que la componen, així com als centres adscrits. L’aplicació d’aquest reglament haurà de figurar en els convenis d’adscripció.

1.3 Sempre que en aquest document apareixen els termes documentació i comunicació s’ha d’entendre que es refereixen als usos institucionals de tipus oral, de tipus escrit i de xarxa telemàtica.

2. Criteri lingüístic general

El català és la llengua pròpia de la URV, i com a tal és la llengua d’ús general i prioritari en tots els àmbits, sense perjudici del que disposa l’article 3.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

3. Competències

3.1 Correspon a la Junta de Govern de la URV la facultat de vetllar per l’aplicació i el compliment del present Reglament.

3.2 La Comissió de Política Lingüística té funcions de suport i d’assessorament en matèria de normalització lingüística. Segons els Estatuts de la URV, aquesta Comissió és l’òrgan al qual competeix, dins el procés de normalització lingüística de la Universitat, fixar els objectius normalitzadors, temporitzar-los, establir les estratègies d’actuació i els recursos necessaris, i fer un seguiment de l’aplicació d’aquesta planificació.

4. Usos lingüístics interns

4.1 La retolació interna i externa de la URV i de tots els centres que en depenen s’ha de fer normalment en català.

4.2 Totes les actuacions internes de caràcter administratiu s’han de fer normalment en català.

4.3 El material d’oficina i els programes informàtics de la URV han de tenir almenys els trets ortogràfics propis de la llengua catalana. La URV ha d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades la implementació dels programes que tinguin una versió catalana.

4.4 Les aplicacions de desenvolupament de programes informàtics d’informació i gestió, i de docència han de ser preferentment en català. En les de caràcter docent que es desenvolupin en dues o més llengües, els programes s’han d’inicialitzar per defecte en llengua catalana.

5. Usos lingüístics externs

5.1 Les denominacions institucionals de la URV en el seu conjunt i de les seves unitats i òrgans són en català. Només es poden traduir en els casos en què s’insereixin en el text d’un document escrit en una altra llengua.

5.2 La documentació que la URV adreci a l’alumnat i al públic en general s’ha de redactar normalment en llengua catalana.

5.3 La documentació adreçada a les altres universitats i a les administracions públiques de l'àmbit lingüístic català ha de ser normalment en llengua catalana.

5.4 Les comunicacions i els anuncis que la URV adreci als mitjans de comunicació de l'àmbit lingüístic català s’han de redactar normalment en llengua catalana.

5.5 Les comunicacions adreçades a residents de l'àmbit lingüístic català s’han de fer normalment en llengua catalana, sense perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes de sol·licitar-ne la corresponent versió en castellà. Així mateix, la URV ha d'emprar el català amb les persones i les institucions de fora de l'àmbit lingüístic català que s’hagin adreçat a la Universitat en aquesta llengua.

5.6 Les comunicacions i les notificacions adreçades a entitats catalanes amb seu fora de l'àmbit lingüístic català o a entitats internacionals que tinguin el català com a llengua reconeguda s’han de fer normalment en llengua catalana.

5.7 Les comunicacions, les notificacions i els formularis adreçats fora de l'àmbit lingüístic català es poden fer en qualsevol llengua, atenent, en tot cas, les normes legals vigents.

5.8 La URV ha de fer almenys en català la publicació de les seves disposicions.

5.9 En l’atenció oral, el personal d’administració i serveis de la URV s’ha de dirigir al públic en català, llevat que hom demani de ser atès en castellà. A més, el personal de la URV pot recórrer a qualsevol altra llengua que faciliti la comunicació.

5.10 La llengua catalana, llengua pròpia de la URV, ha de ser l'emprada en els contractes, els convenis, les escriptures i els altres documents jurídics, públics o privats, que aquesta subscrigui, sense perjudici que l’altra part contractant pugui obtenir-ne un exemplar en una altra llengua. En cas que la Universitat concorri junt amb altres atorgants, el document s’ha de redactar almenys en català.

5.11 Els estudis, projectes i treballs que la URV encarregui a ciutadans i ciutadanes, institucions o empreses de l’àmbit lingüístic català li han de ser lliurats almenys en català.

5.12 En les concessions que atorgui la URV i en els serveis universitaris gestionats per empreses privades (bars, restaurants, serveis de manteniment, de fotocòpies, de neteja, etc.), els titulars de la concessió han de garantir l’atenció als usuaris en llengua catalana, tant oralment com per escrit, i han de respectar les disposicions establertes en aquest document. Aquesta condició s’ha de recollir en una clàusula del contracte de concessió, que no ha de ser contrària a l’article 9.1 de la Llei de política lingüística.

5.13 La URV ha de vetllar perquè els seus contractistes i proveïdors presentin la documentació en català i perquè utilitzin el català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte. Aquests requisits han de constar en el plec de condicions dels contractes administratius que aprovi la Universitat.

6. Activitats acadèmiques

6.1 La convocatòria de concursos per a la provisió de places de cossos docents i de professorat contractat ha de preveure l’acreditació d’un nivell de suficiència de coneixements d'ambdues llengües oficials. La Junta de Govern, a proposta de la Comissió de Política Lingüística, determinarà el procediment d’acreditació d’aquests nivells de suficiència.

6.2 Aquesta acreditació es podrà fer, o bé en el moment de la realització del concurs, o bé en un termini màxim de dos anys a partir de la data de presa de possessió en el cas del professorat funcionari, o bé en el termini màxim de dos anys a partir de la data d’inici del primer contracte en el cas del professorat contractat.

6.3 La URV facilitarà els mitjans necessaris perquè el professorat pugui assolir el nivell de suficiència de coneixement d'ambdues llengües a què es refereix l'article 6.1 d'aquest Reglament.

6.4 La URV ha d’informar de la seva política lingüística totes les persones que s’hi vulguin integrar de manera permanent o temporal. En particular, aquesta informació ha d’estar continguda en la documentació relativa als programes d’intercanvi en què participi.

6.5 La Universitat ha de posar a l’abast de tot l’alumnat i professorat procedent de fora de l'àmbit lingüístic català serveis d’ensenyament i d’assessorament gratuïts en matèria de llengua catalana, per tal que pugui adquirir-ne la comprensió en un curt termini de temps.

6.6 Tota la documentació administrativa de gestió acadèmica ha de ser normalment en llengua catalana. Quan un certificat vagi destinat fora de l'àmbit lingüístic català, s’hi adjuntarà si és preceptiu la traducció a una altra llengua.

6.7 Tota la documentació acadèmica de caràcter institucional —programes, material didàctic dels departaments, memòries, etc.— ha de ser normalment en català, llevat que raons vinculades a la seva difusió exterior n’aconsellin la redacció en més d'una llengua.

6.8 La denominació de les assignatures, de les qualificacions, dels cursos, dels diplomes i d’altres ensenyaments ha de ser en català. Els títols acreditatius d’estudis propis expedits per la URV s’han de fer en català. Els títols acreditatius d’estudis homologats (diplomatures, llicenciatures i doctorats) s’han d’expedir segons la normativa vigent.

6.9 La URV ha d’adoptar les mesures pertinents, comptant amb el suport corresponent de l’Administració, per tal de garantir i promoure l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloent-hi, entre d’altres, les lectures de tesis doctorals i la realització d’oposicions, la bibliografia universitària i l’ensenyament de llenguatges d’especialitat.

6.10 En els actes acadèmics i institucionals de la URV de caràcter multilingüe que comptin amb servei de traducció simultània, s’ha de garantir que hi hagi traducció a la llengua catalana i de la llengua catalana.

7. Personal d’administració i serveis

7.1 La Junta de Govern de la URV ha de prendre les mesures necessàries perquè el personal d’administració i serveis tingui els coneixements necessaris i suficients per desenvolupar la seva tasca en català. Igualment, s’ha de garantir l’ús institucional de la llengua catalana en totes les funcions laborals del personal d’administració i serveis.

7.2 L’oferta de places de personal funcionari, laboral, eventual o interí de la URV ha de preveure, com a requisit previ tant per a la selecció com per a la provisió de llocs de treball, l’acreditació del coneixement de la llengua catalana adequat a la plaça que es vol ocupar. A fi d’acreditar aquests coneixements lingüístics caldrà fer una prova de llengua catalana, o bé demostrar documentalment el nivell adequat.

7.3 La Junta de Govern de la URV ha d’establir els perfils lingüístics de tots els llocs de treball.

7.4 El nivell d’exigència a cada lloc de treball és el que fixa l’Acord de la Generalitat de Catalunya de 19 de juny de 1991, que s’ha de reflectir en la perfilació lingüística del catàleg de llocs de treball de la Universitat d’acord amb el calendari a què fa referència la disposició transitòria d’aquest Reglament.

7.5 El Servei de Recursos Humans i el Servei Lingüístic han d’elaborar un pla de formació lingüística global i específic, a partir de la perfilació lingüística dels llocs de treball.

7.6 Es reconeixen les equivalències de titulacions fixades en l’Acord esmentat a l’article 7.4 i els certificats i títols expedits per les universitats de l'àmbit lingüístic català.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera
L’ús de les llengües oficials en la docència universitària implicarà el reconeixement de l’acreditació a la qual fa referència l’article 6.1 d’aquest Reglament.

Segona
Dins dels criteris d’avaluació de la docència, es tindrà en compte el grau de coneixement de la llengua catalana.

Tercera
Les convocatòries de beques realitzades per la Universitat han de tenir en compte el que disposa el present Reglament. La resta de becaris o altres persones que col·laborin en funcions docents, de gestió administrativa o d’atenció al públic, han d’adequar-se al compliment d’aquest Reglament.

Quarta
El professorat visitant o anàleg resta exclòs de l’aplicació del present Reglament.

DISPOSICIó TRANSITÒRIA

Tenint en compte la realitat universitària actual, es preveu que en una primera fase primera i transitòria hi hagi una adaptació progressiva de l'Acord a què fa referència l'article 7.4 d'aquest Reglament, per tal que en el termini de tres anys s'hagi assolit l'objectiu esmentat en aquest article, en els torns de promoció i trasllat. La Junta de Govern de la URV és l'envarregada d'elaborar el calendari per a l'aplicació d'aquest Reglament, dins dels terminis que marca la Llei de política lingüística.

Estatut de la URV<

Article 8

1. El català és la llengua pròpia de la Universitat i, per tant, és la llengua d’ús normal i preferent de les seves activitats.

2. El català és la llengua oficial de la Universitat, així com també ho és el castellà. L’ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

3. La Universitat ha d’estimular el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.

4. El professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de la seva tasca acadèmica i segons els criteris que estableixin les normes aplicables.

5. La Universitat ha d’establir programes per fomentar el coneixement de terceres llengües, que incloguin tant l’ús d’aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la Universitat com l’oferta d’assignatures específiques de les diferents titulacions.

Article 94

1. La Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili és l’òrgan al qual correspon, dins el procés de normalització lingüística de la Universitat, definir els objectius normalitzadors, temporitzar-los, proposar al Consell de Govern les estratègies d’actuació i els recursos necessaris, i fer un seguiment de l’aplicació d’aquesta planificació.

Llei de política lingüística de Catalunya

Article 2. La llengua pròpia

1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.

2. El català, com a llengua pròpia, és:
a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.

Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya

1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.

3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l'ús del català en l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb el que disposa l'apartat 1. També l'han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions públiques.

Article 10. Els procediments administratius

1. En els procediments administratius tramitats per l'Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s'ha d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.

2. L'Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d'allò que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre'n la tramitació i els terminis establerts.

Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya

1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.

2. Per a fer efectiu el que disposa l'apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l'ensenyament del català al personal al servei de l'Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l'Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d'aquest personal.

3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i de l'administració i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública.

Article 20. La llengua de l'ensenyament

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.

2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Article 22. L'ensenyament universitari

1. En els centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat i l'alumnat tenen dret a expressar-se en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i la realització d'oposicions.

3. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats perquè l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la llengua catalana.

4. Les universitats poden, en cas necessari, establir criteris específics d'ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals.

Article 24. El professorat

3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent. Aquesta norma no és aplicable al professorat visitant i a altres casos anàlegs. Correspon a les universitats d'establir els mecanismes i els terminis pertinents per al compliment d'aquest precepte.

Llei d'universitats de Catalunya<

Article 6. Llengua

1. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d'ús normal de llurs activitats.

2. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà. L'ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.

3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l'àmbit de llurs respectives competències, han d'estimular el coneixement i l'ús del català en tots els àmbits de l'activitat universitària i fomentar-ne l'aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.

4. D'acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d'acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d'accés i d'avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

5. El Govern, d'acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interunversitari de Catalunya, ha de procurar que l'accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitàira no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.

6. El Govern i les universitats, en l'àmbit de les competències respectives, han d'establir programes de foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure tant l'ús d'aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la universitat com l'oferta d'assignatures específiques de cada titulació.

Article 35. Acolliment

Les universitats han d'establir mecanismes d'acolliment i d'assessorament dels estudiants de nou accés, i també programes i activitats socials amb l'objectiu de facilitar-ne la integració en l'entorn universitari i en el coneixement del país, la seva llengua i la seva cultura.

Estatut de Catalunya<

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.

Article 35. Drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament

1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari.

5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

Article 50. Foment i difusió del català

1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès.

2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.

5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.