Docència
Llicenciatura en Antropologia Social i Cultural
- Tipus: llicenciatura (2n cicle)
- Durada mínima: 2 anys
- Títol: Llicenciat/da en Antropologia Social i Cultural (homologat)
- Crèdits: 150 (102 obligatoris, 30 optatius, 18 lliure elecció)
- Places de nou ingrés: 50
- Horari: matí i tarda
Presentació
L’Antropologia és una ciència social que estudia la variabilitat de les cultures humanes. La seva especificitat neix d’una tradició acadèmica centrada en la diversitat de les societats i els seus components culturals. La disciplina (nascuda al segle XVIII, consolidada al XIX i professionalitzada al XX) té avui una implantació molt forta en països com els Estats Units, Brasil, Mèxic i Canadà a Amèrica, a tota la Unió Europea, a més d’altres països. L’Antropologia té una voluntat comparativa, transcultural, i d’aquí neixen els estudis interculturals.
A més, té una doble vocació, la de produir teoria sobre la diversitat humana i una vocació pràctica, basada en l’ús de tècniques etnogràfiques mitjançant tècniques de camp. La producció teòrica per això té unes bases inductivistes i també interpretativistes.
Dins les ciències socials (i humanes) és reconeguda l’Antropologia com el punt de partida dels estudis sobre la diversitat biològica humana (en la seva vessant d’Antropologia física), pel estudis sobre la variabilitat històrica i espacial de la conducta humana. Durant un període històric concret (el colonialisme) s’especialitzà en societats culturalment distants però molt aviat va ampliar l’àmbit d’intervenció a les societats camperoles, als obrers industrials i actualment, al conjunt de les formes de sociabilitat i producció cultural, entenent com a cultura les pautes específiques que donen forma i contingut entre actors socials concrets així com la variabilitat històrica. Avui l’Antropologia és a més reconeguda com una de les disciplines amb més gran influència teòrica en temes com les relacions entre biologia, tecnologia i cultura; cos, emocions i sentiments; processos de canvi i d’hibridació social.
Les tècniques etnogràfiques i de camp són avui eines indispensables per analitzar les desigualtats i diferències de classe, gènere i edat; les variacions culturals en interaccions i fluxos socials en el funcionament d’organitzacions burocràtiques, institucions i empreses; els biaixos entre les representacions i les pràctiques dels col·lectius o de les organitzacions; l’observació, descripció i anàlisi del patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva així com les situacions de canvi a què ens condueix haver d’afrontar la diversitat cultural o els anomenats drets de les minories.
A causa del refinament i la sofisticació tècnica i metodològica, la formació en Antropologia és molt adient per tractar la major part d’aspectes de la complexitat humana derivada dels anomenats processos de globalització, la seva influència i els efectes en l’esfera local i individual.
El nostre estudi
Entre les llicenciatures en Antropologia Social i Cultural que s’imparteixen en universitats públiques i privades a l’Estat espanyol, la de la URV és la que té la millor relació professor/alumne (1 a 10), ofereix una mitjana de 20 a 40 alumnes per aula, i és l’única que disposa de sortides postgraduades especialitzades (dos doctorats específics amb menció de qualitat del MECD). A més, dins la URV és l’ensenyament millor valorat per les enquestes sistemàtiques que la URV fa a tot l’alumnat.
L’actual pla d’estudis (remodelat el 2001) ofereix dins el bloc d’obligatòries una substantiva formació en teoria social i cultural, una introducció a les tècniques de camp, a la estadística i a la demografia, així com una presentació temàtica dels principals camps clàssics en la disciplina: parentiu i família, política, economia, religió i representacions simbòliques i etnologies regionals centrades en la península Ibèrica i Amèrica Llatina.
La singularitat de la llicenciatura (que enllaça amb els doctorats i les línies d’investigació del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social) és que encara quatre perfils temàtics amb vocació professionalitzadora, de recerca o de formació continuada en estudis urbans i moviments socials (Antropologia Urbana) , en ciències sociosanitàries (Antropologia de la Medicina i Psiquiatria Cultural), en Teoria Social i Cultural i en Patrimoni Cultural i Memòria.
Malgrat la seva vocació de carrera generalista, el fet de disposar d’una plantilla de professorat a temps complet que representa el 90% del docents, els quals estan entre els grups de recerca més actius de la URV i amb una important projecció internacional, permet que aquesta formació generalista tingui dimensions específiques que n’incrementi la projecció en el mercat de treball. En la propera renovació dels diplomes per ajustar-se a la convergència europea, de l’actual llicenciatura naixeran el 2006 dos programes de postgrau (màsters) especialitzats (en Antropologia Urbana i Antropologia de la Medicina) als quals podran adaptar-se els estudiants que vulguin).
Recomanacions
Per seguir amb profit aquest estudi, és recomanable tenir hàbit de lectura, curiositat per conèixer àmbits culturals diferents, un nivell d'anglès competent i capacitat analítica per a l'estudi de la lingüística.
Els nostres alumnes
Fins ara s’han llicenciat a la URV uns 300 estudiants, dels quals una part eren inicialment professionals de quatre diplomatures (Infermeria, Treball Social, Educació Social i Magisteri). Una part significativa no procedia ni de la URV ni de les comarques tarragonines: més de la meitat venien de la resta de Catalunya, Aragó i el País Valencià amb una part significativa d’estudiants d’altres comunitats autònomes. Molts estudiants aprofiten el programa SICUE-Sèneca per completar la seva formació a la URV en els nostres camps d’especialització, i hi ha un flux significatiu d’estudiants Erasmus. Fem esforços perquè els nostres estudiants facin almenys un semestre Erasmus en països europeus.
Les pràctiques
La possibilitat de realitzar pràctiques en empreses o institucions s’ofereix a tots els ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat de Lletres de la URV. La majoria dels plans d’estudis presenten aquesta assignatura amb caràcter optatiu, excepte als ensenyaments de Publicitat i Relacions Públiques i de Periodisme, en els quals les pràctiques són obligatòries.
Tot i que aquesta pràctica no suposa l’establiment de cap tipus de relació laboral entre l’empresa o institució i l’alumne/a, l’objectiu és la formació integral de l’alumnat mitjançant la participació activa dins l’empresa o en una institució. D’aquesta manera l’estudiant inicia la inserció en el món laboral.
Programes d'intercanvi
Un dels objectius de la Facultat ha estat potenciar els intercanvis estatals i internacionals d’alumnes, i fomentar programes d’estudis comuns amb altres universitats d’Europa i d’Amèrica. La Facultat participa en el programa Sòcrates-Erasmus, que atorga beques a l’alumnat a fi d’afavorir la mobilitat dels estudiants, i també en el programa Drac de les universitats de la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra)
MOBILITAT ESTATAL (SISTEMA D’INTERCANVI ENTRE CENTRES UNIVERSITARIS ESPANYOLS, SICUE) La Facultat té acords bilaterals amb les universitats següents:
Universitat del País Basc, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Castella-la Manxa, Universitat de Còrdova, Universitat d’Extremadura, Universitat de Granada, Universitat de La Laguna, Universitat de Lleó, Universitat de Màlaga, Universitat de Múrcia, Universitat d’Oviedo, Universitat de Salamanca, Universitat de Sevilla, Universitat de Valladolid,
Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Vigo, Universitat d’Alacant, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat de Lleida, Universitat de València, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat Rey Juan Carlos.
MOBILITAT INTERNACIONAL ERASMUS. La Facultat té acords bilaterals amb les universitats següents:
Universitat d’Arhus (Dinamarca), Col·legi Universitari de Bath Spa (Bath, Regne Unit), Universitat Loránd Eötvös de Budapest (Hongria), Universitat Lliure de Berlín (Alemanya), Universitat d’Islàndia (Reykjavík), Institut Superior de Traducció i Interpretació de Tolken (Anvers, Bèlgica), Escola Superior Magdeburg-Stendal (Magdeburg, Alemanya), Institut Politècnic de Tomar (Portugal), Institut de Paleontologia Humana (París, França), Institut Superior de Ciències del Treball i de l’Empresa (Lisboa, Portugal), Institut Oriental de Nàpols (Itàlia), Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia), Universitat de Joensuu (Finlàndia), Universitat Johan Wolfgang Goethe deFrankfurt (Alemanya), Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya), Universitat Ludwing Maximilian de Munic (Alemanaya), Col·legi de St. John (York, Regne Unit), Universitat de Trás-os-Montes e Alt Douro (Miranda do Douro, Portugal), Universitat de Porto (Portugal), Universitat de Perusa (Itàlia), Universitat de Bolonya (Ravenna i Bolonya, Itàlia), Universitat de Ferrara (Itàlia), Universitat de Palerm (Itàlia), Universitat de Parma (Itàlia), Universitat La Sapienza de Roma (Itàlia), Universitat de Salern (Fisciano, Salern, Itàlia), Universitat d’Urbino (Itàlia), Universitat de Messina (Itàlia), Universitat Karlova de Praga (Txèquia), Universitat de Malta (Malta), Universitat de l’Egea (Mitilene, Lesbos, Grècia), Universitat de Xipre (Nicòsia, Xipre), Universitat de l’Oest de Timisoara (Romania), Universitat de Bucarest (Romania), Universitat d’Artois (Arras, França), Universitat de París IV (París- Sorbona) (França), Universitat de París X (París-Nanterre) (França), Universitat de Perpinyà (França), Universitat d’Ais-Marsella I (França), Universitat de Lió II (Universitat Lumière)- (França), Universitat de Bergen (Noruega), Universitat de Newcastle upon Tyne (Regne Unit), Universitat de Silèsia (Katowice, Polònia), Universitat Westfaliana de Münster (Alemanya), Escola de Lingüística Wyzsza (Czestochowa, Polònia), Università de la Suïssa Italiana (Suïssa), Universitat de Tampere (Finlàndia), Universitat de Roskilde (Dinamarca), Universitat de Leeds Metropolitan (Regne Unit).
MOBILITAT INTERNACIONAL (altres programes):
Universitat de Clemson (Carolina del Sud, EUA), Universitat Estatal de Weber (Ogden, Utah, EUA)
Sortides profesionals
L’actual formació en Antropologia Social i Cultural de la URV és el millor complement de formació per a totes les carreres clíniques i d’intervenció, així com les orientades a treballar en àmbits educacionals (primària, secundària, educació d’adults o en la diversitat), que tinguin que veure amb la gestió de recursos humans i de la diversitat, periodisme i comunicació audiovisual, en el camp del màrqueting, publicitat i estratègies de mercat o amb la cooperació internacional i la salut internacional.
A més d’això poden trobar antropòlegs realitzant docència, recerca bàsica i recerca aplicada en institucions universitàries i en altres de públiques i privades, gestor i tècnic cultural, tècnic i conservador de museus, gestor i tècnic en cooperació i desenvolupament internacional: participació, assessorament i realització de programes en aquest àmbit, tècnics en gestió de problemes socials: salut, drogodependències, migracions, marginació social, diversitat cultural; tècnic i gestor en aspectes socials vinculats a temes de benestar social: treball, vida associativa, família, etc. Són nombrosos els antropòlegs que treballen en el camp de la producció audiovisual de continguts relatius a la diversitat cultural i la complexitat del món contemporani.
Cal destacar que l'aparició de nous problemes i demandes socials ha fet incrementar als darrers anys la demanda específica d'antropòlegs socials, alhora que ha eixamplat els àmbits laborals des dels quals augmenta aquesta demanda. En aquest sentit, l'escala mundial de molts fenòmens contemporanis comporta l'aparició de canvis socials i culturals significatius que subratllen la importància de la qüestió de la diversitat cultural, que constitueix l'argument central de l'antropologia social i cultural. Els actuals fluxos migratoris, per exemple, han generat noves necessitats socials en camps com ara el de l'educació, el treball, l'atenció sanitària o l'habitatge, en els quals aquesta diversitat sovint genera fenòmens d'incomprensió i de rebuig que l'antropologia, més que cap altra disciplina, pot contribuir a resoldre.
Com a resultat d'aquests mateixos processos i per la posició que ocupa el nostre país en aquest context, el sector de les agències de cooperació internacional per al desenvolupament i la demanda d'antropòlegs socials s'han consolidat als darrers anys. En aquest terreny, la formació de l'antropòleg esdevé un avantatge perquè ha de desenvolupar les seves funcions en contextos culturals diferents al propi. Igual com els programes d'intervenció que tenen per objectiu sectors socials del mateix país, la seva participació sol orientar-se a dissenyar actuacions i a coordinar equips als quals concorren especialistes de moltes disciplines, i també a fer el seguiment de l'aplicació dels resultats.
Informació addicional
Informació
© 2008 Universitat Rovira i Virgili