Docència
L’arquitecte/a s’encarrega de l’estudi i la creació d’espais habitables, entre d’altres, mitjançant l’anàlisi, la recerca i el desenvolupament de tècniques i processos. Aquesta feina apropa les àrees de coneixement tecnològic i humanístic per poder sintetitzar-les en el projecte arquitectònic.
És per això que la formació d’un arquitecte està a cavall entre l’art i la ciència: l’art perquè busca la bellesa en la forma de la seva obra i la ciència perquè aquesta forma ha de tenir les condicions constructives i l’estabilitat necessàries per poder materialitzar-la.
A l’Escola d’Arquitectura de la URV, la formació es personalitza amb perfil propi a partir de l’ajustada dimensió dels cursos i del conjunt de l’Escola, amb un ingrés de 60 estudiants, situació que permet la tutorització dels estudiants, tal com s’estableix en les directrius de Bolonya i en la necessària adaptació dels crèdits actuals de la carrera a crèdits ECTS. Per altra banda, ja des de l’inici, l’Escola s’orienta cap a un ensenyament de l’arquitectura totalment contemporani i obert a les noves tecnologies. A la vegada, la vocació territorial del centre es concreta en una atenció precisa als fenòmens específics de l’arquitectura del nostre entorn, com són la presència d’un gran patrimoni històric i la transformació del paisatge.
El pla d’estudis d’Arquitectura de la URV té una càrrega lectiva de 375 crèdits, per cursar en cinc anys. Les assignatures són quadrimestrals, tot i que s’estableix una relació de continuïtat entre assignatures d’una mateixa matèria i entre les que configuren àrees temàtiques vinculades. En aquest sentit, al primer curs s’organitzen com a assignatures d’àrea les d’expressió gràfica i projectes: Dibuix I i Projectes I, en el primer quadrimestre, i Dibuix II i Projectes II, al segon quadrimestre. En els cursos successius, segon, tercer i quart, formen àrea les assignatures d’Urbanística i Projectes. Al cinquè curs s’agrupen les assignatures de tecnologia i projectes, i configuren el pas previ a la redacció del projecte final de carrera, entès com a exercici d’integració i síntesi de coneixements.
En el pla d’estudis actual prenen una importància destacada les assignatures optatives i de lliure elecció, vinculades a les línies de recerca del Departament d’Arquitectura i especialment adequades per accentuar l’orientació del centre. En aquest sentit, es defineixen les línies d’optativitat, en les quals s’agrupen les assignatures vinculades a una determinada àrea d’interès. Les línies d’optativitat previstes són les de tecnologia i construcció, patrimoni arquitectònic i territori i paisatge. Cadascuna pot significar també, per al futur de l’estudiant, el decantament cap a unes orientacions professionals específiques, molt presents en l’àmbit territorial d’implantació de l’Escola d’Arquitectura de la URV.
L’ensenyament s’organitza en classes presencials, de teoria i pràctica, als matins, i classes no presencials, tutoritzades, a les tardes. Aquesta disposició del temps d’aprenentatge s’ajusta al criteri de dedicació dels estudiants, adaptat als crèdits ECTS. També resulta especialment indicada per les característiques pròpies de la docència d’Arquitectura, basada en gran manera en el desenvolupament d’exercicis gràfics en classes pràctiques.
Per tal d’afavorir el treball dels estudiants a les instal·lacions del centre, tant en la fase provisional com en el futur edifici de l’Escola d’Arquitectura, està previst que disposin d’una taula de dibuix, adequada per als treballs gràfics, construcció de maquetes i organització de les presentacions, que constitueixi un àmbit de treball personalitzat i de lliure disposició. Amb aquesta concepció de l’espai docent, el treball de l’estudiant realitzat en grups de pràctiques, en els quals es desenvolupen processos d’intercanvi i d’integració de coneixements, se situa en el centre de les accions formatives de l’Escola.
Tot i que el fonament pedagògic dels estudis d’Arquitectura són els exercicis pràctics, d’aproximació a les estratègies projectuals, les pràctiques, enteses com a treball de l’estudiant en l’activitat professional de l’arquitecte/a, es fan durant el segon cicle de la carrera, a partir del tercer curs, quan l’estudiant ha adquirit uns coneixements bàsics sobre el fet projectual, la representació i les tecnologies. Aquestes pràctiques s’articulen en dues modalitats de relació acadèmica. La primera, com a participació en projectes desenvolupats per professors de l’Escola, subjectes al conveni marc entre la URV i el COAC, realitzats dins del Taller de Projectes, previst en les dotacions d’espai del nou edifici de l’Escola d’Arquitectura. La segona, com a col·laboració en projectes exteriors que tinguin un caràcter formatiu, a través de la borsa de treball. En tots dos casos es pretén complementar la docència amb la formació pràctica en el coneixement de l’organització i metodologies pròpies del treball de l’arquitecte/a.
Optatives que es recomana haver escollit a l’ensenyament secundari: Història de l’Art, Estètica, segona llengua estrangera i Dibuix Artístic.
Matèries de la modalitat de secundària en les quals cal anar especialment preparat: Dibuix Tècnic i Física.
És necessari tenir un mínim d’habilitat en l’àrea del dibuix i una preparació tècnica bàsica en física i matemàtiques que permeti afrontar els estudis per aconseguir l’estabilitat de l’edifici, així com el càlcul i control dels paràmetres naturals i artificials que influeixen en l’edificació.
Una predisposició a la síntesi dels coneixements de diferents àrees ajudarà l’estudiant a adquirir les habilitats específiques d’aquests estudis.
Els arquitectes fan projectes, és a dir, generen idees que permeten habilitar un espai per a usos determinats, encarregats per particulars o per l’administració.
En el procés de desenvolupament del projecte hi ha diferents etapes:
Aquest procés pot determinar sortides professionals, ja que l’especialització en les diverses àrees de coneixement que s’imparteixen durant els estudis defineixen perfils d’arquitecte/a ben variats.
Els àmbits de treball són molt diversos. Fins fa poc temps, la manera més habitual era la de l’exercici lliure de la professió. L’arquitecte/a establia el seu despatx i realitzava els encàrrecs, tant per als particulars com per a l’administració. En aquests moments, aquesta forma d’exercir la professió es fa des de la perspectiva de compartir la feina amb altres professionals o companys de professió especialitzats en diferents àrees de l’arquitectura.
Algunes d’aquestes àrees d’especialitat, dins la feina de l’arquitectura i la construcció, són:
© 2008 Universitat Rovira i Virgili