Docència
Llicenciatura en Dret
- Tipus: llicenciatura (1r i 2n cicle)
- Durada mínima: 5 anys
- Títol: Llicenciat/da en Dret (homologat)
- Crèdits: 306 (229'5 obligatoris, 45 optatius, 31'5 lliure elecció)
- Places de nou ingrés: 125
- Horari: matí i tarda
Presentació
En l’activitat diària realitzem una infinitat d’actuacions que pot semblar que no tinguin relació amb el món jurídic, però no és així:
Encenem els llums i posem en marxa la ràdio o ens posem sota la dutxa. Aquests serveis (aigua, gas, electricitat) són gestionats per empreses que ens passen la factura corresponent a les quals podem exigir el servei, ja que hi tenim un "contracte".
Hi ha una altra sèrie d’activitats municipals que, sense adonar-nos-en, pressuposen l’existència de regulacions jurídiques: carrers nets, pavimentació, enllumenat. El municipi ens ho recorda enviant-nos un avís de pagament de la taxa de recollida d'escombraries o de l'impost de béns immobles.
Comprem un diari o pugem a l'autobús i allí hi ha un contracte de compravenda o de transport, que també se'ns fa present quan portem el vestit a la tintoreria (contracte d'arrendament de serveis i, alhora, de dipòsit).
Si anem en cotxe, cal que respectem les regles de trànsit i si anem a recollir una carta, seguim un determinat procediment (identificar-nos, signar un rebut, etc.) a fi que ens lliurin el paquet o la carta certificada, una carta que confiem —perquè saben que "hi tenim dret"— que ningú no l'haurà obert ni l'haurà llegit abans que nosaltres.
Si "fitxem" en entrar a la feina és perquè tenim l'obligació de fer-ho, derivada del contracte de treball. Tot això és dret.
El nostre estudi
Els objectius formatius dels estudis de Dret són proporcionar els coneixements necessaris per estudiar el conjunt de normes legals que hi ha a la nostra societat, així com interpretar i aplicar les normes jurídiques. Com que és interessant que durant els estudis els alumnes realitzin pràctiques professionals reals (en un despatx d'advocats, en un jutjat, en una notaria, etc.), la Facultat facilita els contactes i els mecanismes perquè els nostres estudiants coneguin efectivament el món jurídic des d’un vessant pràctic i dinàmic.
Els continguts bàsics dels estudis de Dret són: dret administratiu, dret processal, dret civil, dret financer i tributari, dret constitucional, dret mercantil, dret internacional públic i privat, dret del treball i de la seguretat social, dret penal, dret eclesiàstic i de l'Estat, dret romà, teoria i filosofia del dret, economia política i hisenda pública, pràctiques, dret comunitari europeu, història del dret, ciència política.
La Facultat de Ciències Jurídiques possibilita que els alumnes, durant la carrera de Dret, es puguin especialitzar en dues branques. Per això cal que es realitzin deu assignatures optatives predeterminades més els crèdits de lliure elecció orientats i els pràcticums especialitzats.
- Llicenciat/da en Dret (itinerari de Dret Ambiental)
- Llicenciat/da en Dret (itinerari en Dret de l’Empresa i la Contractació)
a) Especialització en Dret de l’Empresa i la Contractació
La llicenciatura en Dret de la URV permet seguir un itinerari d'especialització en Dret de l'Empresa i la Contractació, cursant un total de 60 crèdits, sense que això impliqui cap increment en el nombre total de crèdits de què els alumnes s’han de matricular durant la carrera. S’hi proporcionen els principals coneixements relacionats amb els aspectes jurídics dels negocis i de les operacions comercials i es fa desenvolupar la capacitat crítica i constructiva que permet al jurista la utilització estratègica dels instruments empresarials. Per tal de seguir l’especialització amb aprofitament, els alumnes disposen d'un seguiment tutoritzat.
b) Especialització en Dret Ambiental
El dret ambiental és un sector emergent i dinàmic que té cada cop més incidència en el funcionament de la societat. Això ha generat la demanda d’un tipus de professional especialitzat en Dret Ambiental, tant des del punt de vista de les administracions com des del punt de vista de les empreses i, fins i tot, de les ONG dedicades a la defensa d’interessos ambientals. Això obre múltiples possibilitats de cara a les sortides professionals dels titulats especialitzats en Dret Ambiental.
Els estudiants de Dret de la URV tenen l’oportunitat d’incorporar un certificat d’especialització en Dret Ambiental al títol de llicenciat/da. Per això serà necessari que superin durant la llicenciatura els 75 crèdits corresponents a les assignatures que formen part del primer mòdul dels graduat superior en Dret Ambiental.
Aquesta especialització serà un element diferencial en el títol de llicenciat obtingut a la URV, de manera que aquell que l’obtingui acreditarà uns coneixements específics en Dret Ambiental. Les assignatures que habiliten per obtenir el certificat abracen un ampli ventall de matèries que configuren un perfil de jurista ambiental d’acord amb les necessitats existents tant en el món de l’empresa com de l’Administració.
Els estudiants de la URV que hagin obtingut el certificat d’especialització en Dret Ambiental adjunt a la llicenciatura només cursant 60 crèdits suplementaris (un curs acadèmic) tindran el títol de graduat superior en Dret Ambiental. D’aquesta manera els alumnes que optin per aquesta via podran accedir a dos títols superiors en el termini mínim de 6 anys i obtenir així una formació específica i aprofundida en Dret Ambiental, completada per una sèrie de crèdits pràctics que asseguren una formació de qualitat i plenament orientada a satisfer les demandes del mercat de treball.
Els nostres alumnes
Els alumnes de la nostra llicenciatura són persones amb un fort esperit crític, creatius, compromesos, que volen contribuir a millorar la societat a través del dret i la justícia.
Són alumnes que saben que han de dominar, emmagatzemar i recuperar tot tipus d'informació, per la qual cosa és important que tinguin bons coneixements informàtics i de les noves tecnologies, ja que seran l'eina de treball imprescindible en l'exercici de la seva professió.
Són persones que, davant els reptes, saben que la reflexió i el coneixement són essencials, per la qual cosa pensen críticament i treballen per trobar i elaborar la informació necessària. No descuiden els detalls, i són seriosos i responsables en la seva tasca.
Saben que és necessari un altre idioma perquè amplia el seu ventall d’oportunitats.
Aprofiten els crèdits de lliure elecció per fer aquelles assignatures que complementen la seva formació, i, conscients que cal actualitzar-se constantment, estan interessats a formar-se en finalitzar els estudis mitjançant estudis de reciclatge o de postgrau.
Sortides profesionals
Els juristes són presents en els processos de gestació de normes —tot dissenyant propostes, assessorant en la redacció de noves lleis—, en els processos d'execució de les lleis —com a tècnics al servei dels diferents òrgans de l'Administració pública vetllen perquè l'actuació d'aquesta respecti el principi de legalitat—, en els processos d'interpretació i aplicació del dret —com a jutges, fiscals o advocats—, com a consellers jurídics dels particulars que volen regular les seves relacions per mitjà del dret —advocats, notaris, etc.
Exercici lliure de la professió
- Advocats: una de les principals sortides dels llicenciats en Dret és l'exercici lliure de l'advocacia. Advocar per algú altre vol dir defensar-lo, intercedir per ell, fer de mitjancer en favor d'ell. Per adquirir la condició d'advocat i exercir la professió cal obtenir el títol de llicenciat en Dret i, a més, pertànyer al Col·legi d'Advocats de l'àmbit territorial on es vulgui exercir.
A diferència d'altres països, a l'Estat espanyol no s'exigeix encara cap preparació pràctica especial, al marge de la llicenciatura en Dret, per col·legiar-se i iniciar l'activitat professional com a advocat. És per això que la Universitat tendeix cada cop més a potenciar aquest aspecte en el marc dels estudis jurídics, tot oferint als estudiants una o diverses assignatures de Pràcticum.
Les diferents tasques que realitza l'advocat es poden agrupar en dos grans blocs: l'assessorament i la defensa jurídica. Per una banda, el professional lliure del dret aconsella els seus clients sobre la millor forma de portar a terme i regular les seves relacions jurídiques; per l'altra, compareix davant dels tribunals per defensar els interessos dels seus representats. De manera que no és suficient que l'advocat conegui a fons —des d'un punt de vista científic— el dret vigent, sinó que ha de dominar també totes aquelles tècniques i pràctiques —forenses, processals, oratòries, de negociació, etc.— que fan possible l'aplicació diària del dret a la vida dels fets.
- Procuradors dels tribunals: en molts tipus de processos judicials, els particulars necessiten, per comparèixer davant dels tribunals, l'assistència de professionals especialitzats anomenats procuradors dels tribunals. El procurador és un professional del dret legalment habilitat que es dedica a representar les parts litigants davant dels tribunals de justícia. El procurador és qui en els processos judicials realitza, en nom del demandant o del demandat en un judici, tots aquells actes que els pertoquen. El procurador es converteix en el col·laborador més immediat de l'advocat, al qual ajuda a resoldre les tasques de gestió, vigilar els terminis, practicar diligències de tràmit, etc.
L'accés a la professió de procurador dels tribunals requereix ser llicenciat en Dret, obtenir el títol de procurador —que expedeix el Ministeri de Justícia a aquelles persones que reuneixen les condicions exigides—, inscriure's al col·legi professional respectiu i dipositar una fiança per cobrir les responsabilitats civils que pugui contreure en l'exercici del càrrec.
- Notaris i registradors: aquests professionals exerceixen funcions públiques, però ho fan de manera similar als professionals lliures. La remuneració no va a càrrec dels pressupostos de l'Estat —com és el cas dels funcionaris—, sinó directament dels particulars, mitjançant honoraris o aranzels.
Les funcions d'aquests professionals vénen determinades per la necessitat de dotar de seguretat el tràfic jurídic i les relacions patrimonials. Tant la funció notarial com la funció registral tenen la seva raó de ser en l'exercici de la fe pública. Notaris i registradors estan investits d'autoritat per "donar fe", de manera indubtable, de determinats actes i situacions amb transcendència jurídica.
L'accés a la professió de notari o registrador es produeix mitjançant oposició, en la qual —ateses les funcions que s'hauran d'exercir— l'aspirant haurà d'acreditar un coneixement molt profund de matèries de dret privat (dret civil, dret hipotecari i dret mercantil).
Juristes a l'Administració de Justícia
- Jutges: l'Administració de Justícia, com a institució que té al seu càrrec jutjar i fer complir allò que s'ha jutjat, està personificada per la figura dels jutges i els magistrats, professionals del dret especialitzats en la tasca d'interpretar i aplicar les lleis als casos particulars.
Per arribar a ser jutge professional, és a dir, per ingressar en la carrera judicial, hi ha dues vies. Una és mitjançant una oposició lliure, en la qual s'ha d'acreditar que es coneixen tots els aspectes de la realitat jurídica. L'altra via d'accés és mitjançant un concurs de mèrits entre juristes amb experiència i competència reconeguda.
- Fiscals: el professional del dret juga també un altre paper important en l'àmbit de l'Administració de Justícia com a fiscal. El fiscal és defensor de tota la legalitat —no només de la penal— i, primordialment, de la Constitució i dels drets i llibertats bàsiques dels ciutadans. És per aquesta raó que el Ministeri Fiscal està legitimat per interposar recursos d'empara davant del Tribunal Constitucional (art. 162.1.b) CE) quan consideri que s'han lesionat drets fonamentals. I ho està no perquè posseeixi la titularitat dels drets lesionats, sinó perquè vetllar pel compliment i la garantia d'aquests drets és un interès públic i la defensa d'aquest interès és la missió principal del Ministeri Fiscal.
Els fiscals, com els jutges, són funcionaris de l'Estat. Tots els fiscals pertanyen a un únic cos, organitzat jeràrquicament. Per ingressar-hi i exercir professionalment com a fiscal, la via obligada és la de l'oposició, en la qual s'ha de demostrar —igual com en l'oposició per a la judicatura— un coneixement global de la totalitat de l'ordenament jurídic.
Entre les diferents funcions que el jurista pot exercir dins de l'àmbit de l'Administració de Justícia, hi ha la de secretari judicial, el qual, sota la direcció del jutge respectiu, té cura de la gestió i organització de l'oficina judicial.
Juristes a l'Administració Pública
El llicenciat en Dret que vulgui entrar al servei de l'Administració té un ampli repertori d'oficis entre els quals es pot decidir, considerant l'amplitud i l'extensió del conjunt d'òrgans i funcions que porten a terme l'activitat administrativa (des de l'administració estatal, autonòmica o municipal fins a tot un seguit d'organismes autònoms): lletrats o advocats de l'Estat, tècnics superiors de l'Administració civil, inspectors de finances de l'Estat, inspectors de treball i de la Seguretat Social, etc.
La tasca dels lletrats o advocats de l'Estat, com el mateix nom indica, és la de representar i defensar l'Estat en tots aquells assumptes en els quals l'administració tingui un interès directe, així com assessorar jurídicament en la gestió quotidiana dels òrgans administratius i de govern.
L'assessoria i consulta es pot convertir també en l'activitat principal d'un jurista al servei de l'Estat: és el cas dels professionals del dret que exerceixen de lletrats en institucions com el Consell d'Estat, les Corts, el Tribunal Constitucional, així com en els òrgans consultius o els parlaments de les diferents comunitats autònomes.
Els tècnics superiors de l'Administració civil de l'Estat o els equivalents al servei de les comunitats autònomes s’encarreguen de gestionar, coordinar i estudiar a nivell superior l'àmbit de l'administració pública. Són experts en gestió administrativa que elaboren projectes, planifiquen i organitzen l'acció administrativa, sempre amb la finalitat última que s'ajusti als principis constitucionals de servir amb objectivitat els interessos generals, amb ple respecte a la llei i al dret.
Docència i investigació:
Els juristes poden dedicar també la seva vida professional a la investigació científica i a la formació de nous juristes en el marc universitari. Aquestes són tasques que exigeixen igualment una preparació específica i un elevat grau d'especialització: el nou llicenciat en Dret que vulgui seguir aquest camí haurà de prosseguir la seva formació acadèmica mitjançant la realització d'estudis de tercer cicle o de postgrau —cursos de doctorat— al llarg dels quals aprofundirà en les tècniques d'investigació i s'especialitzarà en una àrea de coneixement determinada. Aquest procés culmina amb l'elaboració d'una tesi doctoral, que consisteix en un treball original d'investigació mitjançant el qual es demostra el coneixement de l'especialitat i s'acredita la capacitat investigadora. La superació d'aquesta etapa de formació condueix a l'obtenció del grau de doctor o doctora en Dret.
Les tradicionals professions jurídiques estan sotmeses des de fa uns anys a profundes transformacions com a conseqüència de l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i del coneixement en el nou paradigma que suposa la societat de la informació.
Els coneixements de dret, juntament amb el coneixement de diverses llengües, l'ús d'eines telemàtiques, la formació en tècniques de negociació, l'estudi de les noves disciplines jurídiques que deriven de la societat de la informació i el Pràcticum virtual fan que els llicenciats estiguin capacitats per participar activament en el mercat laboral i convertir en oportunitats els reptes que aquestes transformacions suposen.
Pel que fa a la nostra especialització en Dret de l’Empresa i Contractació, cal dir que, a més de les sortides professionals genèriques de qualsevol llicenciat en Dret, l’especialització capacita el jurista per desenvolupar tasques professionals en:
- assessoria fiscal
- assessoria jurídica d'empreses
- banca i entitats financeres
- departament jurídic d'empreses
- sector turístic
Informació addicional
Informació
© 2008 Universitat Rovira i Virgili