Docència
Sota la denominació d’educació social trobem tots aquells processos educatius vinculats a la necessitat de donar resposta a les demandes d’accés a la cultura, al benestar i a la qualitat de vida, i a les demandes de participació en la vida social de tots els col·lectius de població.
En el desenvolupament dels nous serveis d’atenció a les persones, que sovint necessiten incorporar una dimensió formativa, l’educació social hi té un paper important. És per això que aquesta activitat apareix vinculada a les anomenades noves professions.
L’objectiu d’aquesta titulació és formar professionals especialitzats en la intervenció socioeducativa en contextos educatius no formals. Aquesta diplomatura proporciona una formació cientificotècnica que permet desenvolupar la tasca professional en els tres grans àmbits d’intervenció de l’educador social:
Al llarg de la diplomatura l’estudiant podrà assolir tot un conjunt de capacitats imprescindibles per al desenvolupament correcte de la tasca professional:
Atesa la vinculació d’aquests estudis amb les humanitats i les ciències socials, es recomana que els estudiants de l’etapa secundària que vulguin cursar-los treballin especialment aquestes àrees.
El bon domini de l’anglès facilitarà a l’alumne conèixer de primera mà les publicacions dels nous avenços científics en el camp de l’educació social.
Si els estudiants no tenen experiència o cap vinculació prèvia amb el món de l’educació social, és molt recomanable que s’iniciïn en aquest camp participant de manera voluntària en l’ampli teixit d’entitats i associacions que promouen l’atenció a les persones.
Els alumnes de l’ensenyament d’Educació Social han de tenir present que, com a futurs professionals de l’educació, adquiriran una gran responsabilitat social, ja que es tracta d’un dels serveis universals més importants per a l’ésser humà. Per això volem alumnes responsables i sensibles envers temes d’actualitat i amb un bon bagatge cultural. La lectura de llibres, revistes i diaris de qualitat els ajudarà en la necessària formació d’una opinió independent, crítica i fonamentada, imprescindible per analitzar i comprendre la realitat socioeducativa sobre la qual han d’intervenir professionalment en el futur.
El mateix succeeix amb l'ús de les xarxes telemàtiques. És interessant que els nostres alumnes participin en fòrums i xats d'interès educatiu. Formar part de comunitats virtuals d'aprenentatge i desenvolupar les estratègies del bon ús de les xarxes, que aniran aprenent durant els estudis d’Educació Social, són activitats que no han de deixar de practicar i aprendre.
Atès el fort component relacional de l’activitat de l’educador/a, també és molt important la maduresa i l’equilibri personal, la reflexió sobre les actituds que guien el propi comportament, la motivació, l’empatia i la capacitat de treballar en equip.
L’alumne realitza les pràctiques al segon quadrimestre del segon curs (Pràcticum I) i al primer quadrimestre del tercer curs (Pràcticum II – III).
El Pràcticum I consta de 6 crèdits i constitueix una aproximació al món professional de l’educador mitjançant la participació de l’estudiant en un conjunt d’activitats, com per exemple conferències, seminaris i visites guiades a diferents centres, institucions, serveis o empreses on hi ha aquesta figura professional.
El Pràcticum II –III consta de 27 crèdits i suposa la immersió de l’alumne en el centre, institució o servei que hagi triat. Les tasques que haurà de realitzar en aquesta fase del Pràcticum seran dissenyar un programa d’intervenció educativa i aplicar-lo, sempre amb la guia i l’assessorament del tutor de la institució on faci les pràctiques.
Finalment, l’alumne haurà de presentar una memòria de les pràctiques de la qual serà avaluat i, si vol, podrà defensar-la públicament davant d’un tribunal per optar a la màxima qualificació.
Els àmbits d’inserció laboral de l’educador/a social són molt diversos. A continuació hi ha una relació de sortides professionals i, entre parèntesis, llocs concrets on hi ha la figura de l’educador/a com un integrant dels equips multiprofessionals.
Educació social especialitzada
Formació d’adults
Animació sociocultural
En funció dels sectors o dels territoris, es poden trobar graus diferents d'institucionalització de la figura de l'educador/a social. Alguns dels àmbits de treball no ho són en exclusiva, sinó en concurrència amb d'altres professionals i perfils.
La intervenció social i el serveis d'atenció a les persones són sectors dinàmics, cosa que implica que els àmbits de treball evolucionen d'acord amb les necessitats i se'n generen de nous o es transformen d'acord amb les demandes socials emergents.
Així, avui es comença a detectar més demanda de professionals en els àmbits de tipus sociosanitari, en els serveis relacionats amb la gent gran i en els relacionats amb el lleure, mentre que d'altres àmbits més tradicionals, com pot ser el de la infància en risc, presenten més saturació en l'ocupació.
© 2008 Universitat Rovira i Virgili