Docència
Llicenciatura en Història
- Tipus: llicenciatura (1r i 2n cicle)
- Durada mínima: 5 anys
- Títol: Llicenciat/da en Història (homologat)
- Crèdits: 300 (198obligatoris, 72 optatius, 30 lliure elecció)
- Places de nou ingrés: 60
- Horari: matí i tarda
Presentació
La Història estudia el passat humà des dels orígens fins a l'actualitat. Conèixer-la permet comprendre de manera crítica els diversos desenvolupaments de les societats humanes i les manifestacions polítiques, econòmiques, culturals o mentals. Per tant, l'historiador/a s’especialitza a repensar el passat per analitzar el present, explicant el que som des dels paràmetres del temps
El nostre estudi
Els estudis en Història a la URV aporten el coneixement del passat humà en societat des de l’inici fins al món actual, assolint les capacitats tècniques i analítiques per comprendre les societats humanes i les seves manifestacions, en els seus variats desenvolupaments.
La diversitat dels camps que abasta fa que l'estudi de la història necessiti l’especialització. Amb tot, hi ha una sèrie de matèries que són comunes, com les que responen als coneixements generals d'història del món i de la pròpia comunitat, també els de l'evolució actual dels mètodes i les teories, no solament de la història, sinó de les ciències socials i de la cultura més properes a aquesta. Per altra banda, ens trobem amb unes altres matèries que són distintes per a la recerca arqueològica, per a la feina del medievalista o per aquell qui vol especialitzar-se en història econòmica contemporània, per posar només uns exemples de la diversitat.
La prova pilot d’adequació a l’espai europeu d’educació superior, HISTÒRIA. SOCIETATS I CULTURES, és una adaptació del pla d’estudis homologat i s’ofereix com a títol propi. Forma part de la prova pilot engegada pel DURSI d’adequació a l’espai europeu d’educació superior. Participa en tot el que s’ha dit de l’ensenyament d’Història, però es dedica sobretot a l’estudi dels processos socials i culturals.
Seguint els criteris indicats per l’EEES, es fixa especialment en la tasca realitzada pels alumnes i potencia les habilitats i les capacitats que adquireixen al llarg dels seus estudis des d’una programació exhaustiva del seu treball, i aplica noves estratègies en el procés d’ensenyament-aprenentatge
Recomanacions
Atès el caràcter d’aquest estudi, és convenient que l’alumne/a tingui bons coneixements d’algunes matèries de secundària com Història, Història de l’Art, etc., i s’hi hagi interessat
Els nostres alumnes
Els futurs historiadors són conscients que, per exercir la seva tasca, és necessària una vocació lectora forta i crítica, en tantes llengües com pugui i amb una voluntat decidida d'aprendre a comunicar-se, molt especialment d'aprendre a escriure, ja que la capacitat de comunicació de l'historiador és un element bàsic del seu treball, tant si es dedica a l'ensenyament com a la recerca o a les activitats de difusió en els mitjans o en el camp editorial.
També són gent inquieta, encuriosida pel món que els envolta i pel seu funcionament. La lectura del diari és la seva primera obligació quotidiana, ja que si no interessa el món on es viu, poc es podrà entendre el passat.
Les pràctiques
La possibilitat de realitzar pràctiques en empreses o institucions s’ofereix a tots els ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat de Lletres de la URV. La majoria dels plans d’estudis presenten aquesta assignatura amb caràcter optatiu, excepte als ensenyaments de Publicitat i Relacions Públiques i de Periodisme, en els quals les pràctiques són obligatòries.
Tot i que aquesta pràctica no suposa l’establiment de cap tipus de relació laboral entre l’empresa o institució i l’alumne/a, l’objectiu és la formació integral de l’alumnat mitjançant la participació activa dins l’empresa o en una institució. D’aquesta manera l’estudiant inicia la inserció en el món laboral.
Programes d'intercanvi
Un dels objectius de la Facultat ha estat potenciar els intercanvis estatals i internacionals d’alumnes, i fomentar programes d’estudis comuns amb altres universitats d’Europa i d’Amèrica. La Facultat participa en el programa Sòcrates-Erasmus, que atorga beques a l’alumnat a fi d’afavorir la mobilitat dels estudiants, i també en el programa Drac de les universitats de la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra)
MOBILITAT ESTATAL (SISTEMA D’INTERCANVI ENTRE CENTRES UNIVERSITARIS ESPANYOLS, SICUE) La Facultat té acords bilaterals amb les universitats següents:
Universitat del País Basc, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Castella-la Manxa, Universitat de Còrdova, Universitat d’Extremadura, Universitat de Granada, Universitat de La Laguna, Universitat de Lleó, Universitat de Màlaga, Universitat de Múrcia, Universitat d’Oviedo, Universitat de Salamanca, Universitat de Sevilla, Universitat de Valladolid,
Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Vigo, Universitat d’Alacant, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat de Lleida, Universitat de València, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat Rey Juan Carlos.
MOBILITAT INTERNACIONAL ERASMUS. La Facultat té acords bilaterals amb les universitats següents:
Universitat d’Arhus (Dinamarca), Col·legi Universitari de Bath Spa (Bath, Regne Unit), Universitat Loránd Eötvös de Budapest (Hongria), Universitat Lliure de Berlín (Alemanya), Universitat d’Islàndia (Reykjavík), Institut Superior de Traducció i Interpretació de Tolken (Anvers, Bèlgica), Escola Superior Magdeburg-Stendal (Magdeburg, Alemanya), Institut Politècnic de Tomar (Portugal), Institut de Paleontologia Humana (París, França), Institut Superior de Ciències del Treball i de l’Empresa (Lisboa, Portugal), Institut Oriental de Nàpols (Itàlia), Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia), Universitat de Joensuu (Finlàndia), Universitat Johan Wolfgang Goethe deFrankfurt (Alemanya), Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya), Universitat Ludwing Maximilian de Munic (Alemanaya), Col·legi de St. John (York, Regne Unit), Universitat de Trás-os-Montes e Alt Douro (Miranda do Douro, Portugal), Universitat de Porto (Portugal), Universitat de Perusa (Itàlia), Universitat de Bolonya (Ravenna i Bolonya, Itàlia), Universitat de Ferrara (Itàlia), Universitat de Palerm (Itàlia), Universitat de Parma (Itàlia), Universitat La Sapienza de Roma (Itàlia), Universitat de Salern (Fisciano, Salern, Itàlia), Universitat d’Urbino (Itàlia), Universitat de Messina (Itàlia), Universitat Karlova de Praga (Txèquia), Universitat de Malta (Malta), Universitat de l’Egea (Mitilene, Lesbos, Grècia), Universitat de Xipre (Nicòsia, Xipre), Universitat de l’Oest de Timisoara (Romania), Universitat de Bucarest (Romania), Universitat d’Artois (Arras, França), Universitat de París IV (París- Sorbona) (França), Universitat de París X (París-Nanterre) (França), Universitat de Perpinyà (França), Universitat d’Ais-Marsella I (França), Universitat de Lió II (Universitat Lumière)- (França), Universitat de Bergen (Noruega), Universitat de Newcastle upon Tyne (Regne Unit), Universitat de Silèsia (Katowice, Polònia), Universitat Westfaliana de Münster (Alemanya), Escola de Lingüística Wyzsza (Czestochowa, Polònia), Università de la Suïssa Italiana (Suïssa), Universitat de Tampere (Finlàndia), Universitat de Roskilde (Dinamarca), Universitat de Leeds Metropolitan (Regne Unit).
MOBILITAT INTERNACIONAL (altres programes):
Universitat de Clemson (Carolina del Sud, EUA), Universitat Estatal de Weber (Ogden, Utah, EUA)
Sortides profesionals
Els llicenciats en Història tenen un ampli ventall professional per desenvolupar els seus coneixements, entre d’altres es pot assenyalar el treball en institucions de recerca, centres d'ensenyament secundari i universitari, institucions culturals, fundacions, museus, biblioteques i arxius, comerç del llibre antic, de documents, d'obres d'art o de monedes, editorials i mitjans de difusió, etc.
Els historiadors poden treballar com a tècnics en arqueologia, en la gestió i difusió cultural, així com en la gestió d’equipaments culturals, la direcció, gestió i guiatge de museus, tècnic/a de les administracions públiques, gestió i ordenació d’arxius, crítica artística i cinematogràfica, galerista, comissariat d’exposicions, documentalista en gabinets tècnics o de mitjans de comunicació. Pel que fa a l’àmbit editorial, poden treballar com a assessors o en la direcció, en tasques de guiatge en rutes culturals, històriques o artístiques, assessors i tècnics de fundacions, assessors i tècnics d’ONG, en treballs de recerca o inserir-se en empreses multimèdia.
Informació addicional
Informació
© 2008 Universitat Rovira i Virgili