Docència
Llicenciatura en Història de l'Art
- Tipus: llicenciatura (1r i 2n cicle)
- Durada mínima: 5 anys
- Títol: Llicenciat/da en Història de l'Art (homologat)
- Crèdits: 300 (222 obligatoris, 48 optatius, 30 lliure elecció)
- Places de nou ingrés: 50
- Horari: matí i tarda
Presentació
La Història de l’Art estudia allò que anomenem escultura, pintura, arquitectura, música, dansa, etc. que l’home ha realitzat en el decurs de la seva història. Per impartir aquest estudi s'utilitza un mètode lògic: descripció de l'obra o objecte artístic, identificació dels trets que li són comuns dins de la mateixa època històrica o en l'evolució d'un mateix artista (definició de l'estil) i, finalment, la interpretació a través de l'anàlisi i crítica de fonts contemporànies.
La interpretació és la part més important de l'estudi de la Història de l'Art perquè ens permet endinsar-nos en l'explicació, és a dir, en les diverses causes, motius i intencions humanes que ens faciliten entendre per què les obres d'art són com són i no d'una altra manera.
Estudiar Història de l'Art és participar en una tasca de comprensió de les persones humanes. En definitiva: és una forma d'humanisme.
El nostre estudi
Els estudis d’Història de l’Art de la URV proporcionen a l’alumnat els coneixements necessaris per formar historiadors especialitzats en els moviments artístics, i en els mètodes i les tècniques emprats al llarg del temps. Aquests estudis es poden estructurar en quatre pilars fonamentals:
En primer lloc, les matèries que organitzen el coneixement de les èpoques artístiques mitjançant les disciplines tradicionals de l’art, com són arquitectura, escultura o pintura, per exemple. Aquí també s’engloben d’altres matèries com la història del cinema o de les arts escèniques.
En segon lloc, les matèries més teòriques , per exemple, teoria de l'art, llenguatges artístics, sociologia de l'art, etc., que es complementen amb d’altres, corresponents al tercer grup, que tracten temes més pràctics, com tècniques artístiques, conservació dels béns culturals, etc.
Finalment, les matèries més monogràfiques tant perquè estudien artistes o moviments concrets (Velázquez, Beethoven, estructuralisme, etc.), perquè se circumscriuen en espais temporals o geogràfics més delimitats (crisi del segle XX: art i cultura entre 1880 i 1918, etc.) o bé perquè se centren en un sol tema (història de la música rock, tendències del cinema contemporani, etc.)
Recomanacions
Atès el caràcter d’aquest estudi, és convenient que l’alumne/a tingui bons coneixements d’algunes matèries de secundària com Història de l’Art i una especial sensibilitat per les manifestacions artístiques, i s’hi hagi interessat.
Els nostres alumnes
L’alumnat són persones amb sensibilitat i interès per analitzar i dilucidar les formes i els significats del món artístic. Són estudiants que els interessa saber el perquè i que no es limiten a decidir si un objecte els agrada o no, es tracta d’anar més enllà del simple fet del consum.
A més, destaquen dues altres característiques essencials: saben llegir i escriure. Amb això volem dir que coneixen els estris per rebre, per buscar i elaborar informació, i la saben transmetre a través dels mitjans pertinents com l’escriptura, però també mitjançant elements audiovisuals, que reflecteixen millor la sensació que l’art ens vol produir.
Les pràctiques
La possibilitat de realitzar pràctiques en empreses o institucions s’ofereix a tots els ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat de Lletres de la URV. La majoria dels plans d’estudis presenten aquesta assignatura amb caràcter optatiu, excepte als ensenyaments de Publicitat i Relacions Públiques i de Periodisme, en els quals les pràctiques són obligatòries.
Tot i que aquesta pràctica no suposa l’establiment de cap tipus de relació laboral entre l’empresa o institució i l’alumne/a, l’objectiu és la formació integral de l’alumnat mitjançant la participació activa dins l’empresa o en una institució. D’aquesta manera l’estudiant inicia la inserció en el món laboral.
Programes d'intercanvi
Un dels objectius de la Facultat ha estat potenciar els intercanvis estatals i internacionals d’alumnes, i fomentar programes d’estudis comuns amb altres universitats d’Europa i d’Amèrica. La Facultat participa en el programa Sòcrates-Erasmus, que atorga beques a l’alumnat a fi d’afavorir la mobilitat dels estudiants, i també en el programa Drac de les universitats de la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra)
MOBILITAT ESTATAL (SISTEMA D’INTERCANVI ENTRE CENTRES UNIVERSITARIS ESPANYOLS, SICUE) La Facultat té acords bilaterals amb les universitats següents:
Universitat del País Basc, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Castella-la Manxa, Universitat de Còrdova, Universitat d’Extremadura, Universitat de Granada, Universitat de La Laguna, Universitat de Lleó, Universitat de Màlaga, Universitat de Múrcia, Universitat d’Oviedo, Universitat de Salamanca, Universitat de Sevilla, Universitat de Valladolid,
Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Vigo, Universitat d’Alacant, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat de Lleida, Universitat de València, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat Rey Juan Carlos.
MOBILITAT INTERNACIONAL ERASMUS. La Facultat té acords bilaterals amb les universitats següents:
Universitat d’Arhus (Dinamarca), Col·legi Universitari de Bath Spa (Bath, Regne Unit), Universitat Loránd Eötvös de Budapest (Hongria), Universitat Lliure de Berlín (Alemanya), Universitat d’Islàndia (Reykjavík), Institut Superior de Traducció i Interpretació de Tolken (Anvers, Bèlgica), Escola Superior Magdeburg-Stendal (Magdeburg, Alemanya), Institut Politècnic de Tomar (Portugal), Institut de Paleontologia Humana (París, França), Institut Superior de Ciències del Treball i de l’Empresa (Lisboa, Portugal), Institut Oriental de Nàpols (Itàlia), Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia), Universitat de Joensuu (Finlàndia), Universitat Johan Wolfgang Goethe deFrankfurt (Alemanya), Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya), Universitat Ludwing Maximilian de Munic (Alemanaya), Col·legi de St. John (York, Regne Unit), Universitat de Trás-os-Montes e Alt Douro (Miranda do Douro, Portugal), Universitat de Porto (Portugal), Universitat de Perusa (Itàlia), Universitat de Bolonya (Ravenna i Bolonya, Itàlia), Universitat de Ferrara (Itàlia), Universitat de Palerm (Itàlia), Universitat de Parma (Itàlia), Universitat La Sapienza de Roma (Itàlia), Universitat de Salern (Fisciano, Salern, Itàlia), Universitat d’Urbino (Itàlia), Universitat de Messina (Itàlia), Universitat Karlova de Praga (Txèquia), Universitat de Malta (Malta), Universitat de l’Egea (Mitilene, Lesbos, Grècia), Universitat de Xipre (Nicòsia, Xipre), Universitat de l’Oest de Timisoara (Romania), Universitat de Bucarest (Romania), Universitat d’Artois (Arras, França), Universitat de París IV (París- Sorbona) (França), Universitat de París X (París-Nanterre) (França), Universitat de Perpinyà (França), Universitat d’Ais-Marsella I (França), Universitat de Lió II (Universitat Lumière)- (França), Universitat de Bergen (Noruega), Universitat de Newcastle upon Tyne (Regne Unit), Universitat de Silèsia (Katowice, Polònia), Universitat Westfaliana de Münster (Alemanya), Escola de Lingüística Wyzsza (Czestochowa, Polònia), Università de la Suïssa Italiana (Suïssa), Universitat de Tampere (Finlàndia), Universitat de Roskilde (Dinamarca), Universitat de Leeds Metropolitan (Regne Unit).
MOBILITAT INTERNACIONAL (altres programes):
Universitat de Clemson (Carolina del Sud, EUA), Universitat Estatal de Weber (Ogden, Utah, EUA)
Sortides profesionals
Els camps de treball d’un llicenciat en Història de l’Art són molt més amplis dels que ens podem imaginar; així, es poden trobar aquests professionals com a responsables de:
Conservació i direcció de museus i biblioteques, galeries d’art i exposicions, etc.; investigació, gestió, conservació i restauració del patrimoni històric; col·laboració en projectes arquitectònics; tasques de guiatge en rutes culturals, històriques i artístiques, etc.; arqueologia; docència, que inclou, lògicament, Història i Geografia a secundària o a la universitat en el seu camp propi; treball en arxius, biblioteques, editorials, documentalistes, premsa, fundacions, institucions públiques i privades de caire cultural o artístic, mitjans audiovisuals; crítics d'art, etc.
Informació addicional
Informació
© 2008 Universitat Rovira i Virgili