Universitat Rovira i Virgili. La universitat pública de Tarragona



Portada > Docència > 1r i 2n cicle > Medicina

Docència

Llicenciatura en Medicina



  • Tipus: llicenciatura (1r i 2n cicle)
  • Durada mínima: 6 anys 
  • Títol: Llicenciat/da en Medicina (homologat)
  • Crèdits: 540 (442'5 obligatoris, 43'5 optatius, 54 lliure elecció)
  • Places de nou ingrés:  124
  • Horari:  matí i tarda

Presentació

La Medicina és el conjunt de coneixements teòrics i aptituds clíniques que han de posseir tots els metges amb independència de la seva orientació professional posterior. La formació conduent a l’obtenció del títol oficial ha de procurar que els estudiants aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la ciència mèdica, sinó que adquireixin també experiència i capacitació clínica suficients.

La Medicina comprèn els aspectes assistencials, docents i de recerca que permeten la prevenció de la malaltia, la promoció i el manteniment de la salut, la seva restitució, si és el cas, i les normes de conducta social al seu voltant. L'aplicació dels avenços tecnològics i la contínua recerca en tots els camps de la Medicina aconsegueixen una evolució ràpida i constant, que fan una ciència profundament viva i apassionant.

El nostre estudi

Conscients que el futur metge/essa ha de ser un professional compromès amb la salut i amb l’ésser humà, el nostre estudi proporciona:

a)

Un coneixement adequat de les ciències sobre les quals es fonamenta la Medicina, així

com una bona comprensió dels mètodes científics, inclosos els principis de mesura de

les funcions biològiques, de l’avaluació dels fets científicament provats i de l’anàlisi de les

dades.

b)

Un coneixement adequat de l’estructura, de les funcions i del comportament dels éssers

humans, sans i malalts, així com de les relacions entre l’estat de salut de l’home i el seu

entorn físic i social.

c)

Un coneixement adequat de les matèries i de les pràctiques clíniques que proporcionen una

visió coherent de les malalties mentals i físiques, de la medicina en els seus aspectes

preventiu, diagnòstic i terapèutic, així com de la reproducció humana.

d)

Una experiència clínica adequada, adquirida en hospitals i altres institucions sanitàries

sota la tutela pertinent.

Així, el procés educatiu en el decurs del període de formació mèdica pregraduada quedarà orientat cap a la consecució dels objectius següents:

a)  Preparar metges ben formats per a l’exercici de les seves funcions, en l’àmbit de la medicina general o de l’atenció primària de la salut i, per tant, capaços de:

  • Diferenciar allò normal d’allò patològic.
  • Reconèixer signes i símptomes específics de malalties concretes.
  • Orientar el procés general de diagnòstic.
  • Valorar la conveniència de tècniques d’estudi particulars.
  • Decidir el tractament adequat per a cada pacient, amb especial referència a l’atenció necessària en cas d’urgència, malaltia crònica o situacions terminals.
  • Supervisar i/o vigilar tractaments complicats.
  • Identificar els processos que demanen el trasllat del pacient a altres instàncies.
  • Definir, en termes generals, el pronòstic i saber comunicar amb claredat i tacte, al malalt i familiars, la naturalesa de la malaltia, el tractament necessari i el resultat i/o les complicacions.
  • Ajudar els pacients en els períodes de rehabilitació i readaptació funcional.
  • Establir mesures preventives individuals i comunitàries.
  • Cooperar amb altres metges i professionals de les ciències de la salut.
  • Contribuir a l’educació sanitària de la població emprant l’explicació dels programes institucionals de salut.
  • Conèixer les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que regulen la pràctica mèdica.

b) Estimular els estudiants en el procés d’autoaprenentatge, estimular-los l'interès per la formació continuada i fer possible l’adquisició de consciència crítica sobre els resultats del treball i decisions.

c) Assentar les bases per a l’accés posterior dels alumnes a l’especialització mèdica, la investigació científica i la docència universitària.

d) Contribuir a l’optimització del sistema de salut.

Recomanacions 

Els estudiants que vulguin accedir a aquest ensenyament seria convenient que tinguessin un bon nivell en les assignatures de Química, Biologia, Física, etc.

Els nostres alumnes

La consecució dels objectius esmentats més amunt demana que els estudiants adquireixin prèviament un conjunt de coneixements, destresa, habilitats i actituds enunciats i resumits així:

  • Comprendre les variables d’ordre físic, químic, biològic, psicològic o sociocultural implicades en els estats de salut i malaltia.
  • Conèixer els mecanismes generals de la malaltia, els desordres d’estructura i funció que en resulten, la seva expressió sindròmica i, finalment, els principis terapèutics elementals necessaris per a la restauració de l’estat normal de salut.
  • Obtenir informació clínica pertinent, a partir de l’interrogatori i l'examen físic dels pacients, la selecció de dades de laboratori, l’anàlisi sistemàtica de diferents exploracions complementàries, per discernir, en termes raonables, sobre la naturalesa de la malaltia, el pronòstic, les possibilitats de curació o millora, les complicacions, etc.
  • Iniciar-se en el mètode científic, en la utilització de fonts bibliogràfiques i tècniques de documentació científica en general, en el tractament estadístic dels problemes biomèdics, en el desenvolupament de mètodes estàndard d’anàlisi epidemiològica, etc.
  • Adquirir consciència clara de la influència que, sobre la ciència i pràctica mèdica en general i sobre els mateixos conceptes de medicina, salut i malaltia, tenen variables diverses de naturalesa històrica, cultural i/o social.
  • Conèixer els factors que determinen el procés de decisió mèdica i les seves conseqüències en la qualitat de l’assistència.

Mètodes docents innovadors

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut ha apostat decididament per l’aplicació de les noves tecnologies i per nous sistemes d’aprenentatge en els ensenyaments, cosa que ha vist reconeguda mitjançant premis autonòmics i estatals.

S'han concedit dos guardons al col·lectiu de professors de Medicina i Ciències de la Salut: la Distinció Jaume Vicens Vives i el Premi d'Experiències de Millora del Consell de Coordinació Universitària, del Ministeri de Educació, Cultura i Esports, iniciativa emmarcada en el II Pla de Qualitat de las Universitats, i orientada a reconèixer accions de millora desenvolupades a les universitats a conseqüència del procés d'avaluació institucional.

La Facultat de Medicina ha canviat la metodologia docent clàssica a uns models d'aprenentatge actiu per desenvolupar la capacitat de crítica per prendre decisions responsables, fomentar actituds com la indagació, la comunicació i el treball en equip, i millorar l'adquisició de la competència en habilitats clíniques bàsiques.

Aquesta metodologia comporta una utilització intensiva de recursos audiovisuals. El principi és ensenyar a l’alumne/a a aprendre discutint la solució activa de problemes en grups petits. La idea és que en el futur la una docència es basarà en la resolució de problemes, i en aquesta perspectiva es desenvolupa el projecte premiat.

Els nous mètodes docents que s'han utilitzat són la incorporació d'imatges, la utilització de casos clínics, el plantejament de problemes i la pràctica en malalts simulats, tot això fent ús de les noves tecnologies. L'experiència s'ha realitzat simultàniament en diferents àrees de coneixement dels dos departaments de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Es tracta de posar l’estudiant en una situació activa, idèntica a les que es trobarà a la pràctica professional. Així entén la importància d'allò que ha d’aprendre. Es practica a través de grups participatius, tipus seminari, en què s’analitza la metodologia del cas que es tracta. En aquest procés el professor/a, a més de transmetre coneixements, ha de facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumne/a. Tot això s’aconsegueix incorporant imatges, casos, problemes, malalts estandarditzats, als quals s’accedeix, en gran part, utilitzant les noves tecnologies.

En els últims deu anys, el centre ha aplicat aquests nous mètodes en els camps de l’anatomia, farmacologia, ciències mèdiques, psiquiatria i traumatologia, i s’utilitzen en deu matèries impartides a la Facultat. Per fer-ho es disposa de videoprojectors a totes les classes i material editat en CD-ROM per cada tema. 

Les unitats docents

A l'edifici de la Facultat de Reus es duen a terme les classes teòriques i pràctiques preclíniques. Tradicionalment en el període clínic els estudiants s'han distribuït per a les pràctiques entre els hospitals universitaris de Sant Joan i Joan XXIII, l'Institut Pere Mata per a psiquiatria, i també en els hospitals associats i col·laboradors (Sant Pau i Santa Tecla, Pius Hospital de Valls, Verge de la Cinta a Tortosa). A més, la Facultat de Reus ha estat pionera en la incorporació de la xarxa extrahospitalària a la docència de pregrau, ja que diversos especialistes d'aquestes àrees són professors de la Facultat i els alumnes fan pràctiques en diversos CAP de Reus i Tarragona.

L'aplicació del nou pla d'estudis obliga a canviar el tipus d'ensenyament, de manera que es posi l'accent en l'ensenyament pràctic que, en el cas del segon cicle o cicle clínic, ha d'arribar a una proporció del 70% del contingut lectiu. La pretensió és que els futurs metges es formin en contacte permanent amb una de les fonts bàsiques del coneixement mèdic, el pacient. És per això que la planificació d'aquest segon cicle en el pla nou s'ha volgut centrar en el fet que els alumnes passin la major part possible del temps en els centres sanitaris.

La distribució territorial dels centres hospitalaris universitaris a Reus i Tarragona fa que s'aconsegueixi un millor aprofitament de l'estada hospitalària dels estudiants si s'estan gairebé de manera contínua als centres sanitaris. D'aquesta manera, a més, es potenciarà una participació més gran dels professionals de la salut d'aquests centres en la docència universitària.

Això implica que part dels continguts teòrics s'imparteixin en l'àrea docent més propera dels hospitals universitaris, fet per altra banda ja reflectit en els convenis de col·laboració entre les institucions, actualment en vigència.

Per organitzar millor aquesta important tasca docent centrada en els dos hospitals universitaris, s'ha cregut convenient crear una estructura organitzativa que garanteixi l'atenció correcta dels alumnes i la qualitat docent. Aquesta estructura es denomina unitat docent.

Programes d'intercanvi

La Facultat actualment ofereix un programa complet de mobilitat per als seus alumnes que els possibilita realitzar estades acadèmiques en universitats europees i espanyoles amb l'objectiu de seguir els estudis i conèixer altres mètodes docents, cultures i formes de pensar.

Així, a través del programa Sòcrates-Erasmus, els estudiants tenen la possibilitat de realitzar una estada a la Universitat de Lieja (Bèlgica), la Universitat de Pàdua (Itàlia), la Universitat Joseph Fourier Grenoble (França), l’Escola de Cinesiteràpia de Grenoble (França), la Universitat de Göteborg (Suècia), la Universitat de Mòdena i Reggio d'Emilia (Itàlia), la Universitat de Viena (Àustria), la Universitat d'Uppsala (Suècia), la Universitat Catòlica de Lille (França), la Universitat Karlova (Rep. Txeca),
la Universitat Louis Pasteur - Estrasburg I (França), la Universitat de Bonn (Alemanya), la Universitat de Lisboa (Portugal) i la Universitat d'Amsterdam (Holanda).

A més, el pla Cajal i les beques Sicue-Sèneca ofereixen la possibilitat de realitzar estades a qualsevol Facultat de Medicina d'Espanya on s'imparteixi un pla d'estudis d'acord amb el RD 1497/87 sobre directrius generals comunes dels plans d'estudis dels títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori estatal. Els estudiants que participen en aquest programa poden optar al pla estatal de beques Sèneca.

Finalment, a través del programa Drac, els alumnes poden sol·licitar estades a les facultats de Medicina de qualsevol universitat que formi part de l’Institut Joan Lluís Vives.

Sortides profesionals

Es pot diferenciar clarament tres tipus de tasques que realitzen els metges: les assistencials, les docents i les de recerca.

Quant a les tasques assistencials, són les que envolten l'atenció mèdica, tant des de la prevenció i la promoció com de la restitució de la salut. La feina consistirà bàsicament en la relació amb el malalt, a saber extraure, amb l'entrevista clínica i amb l'exploració física, tota la informació que permeti arribar al diagnòstic de la patologia que pateix i aplicar posteriorment el remei que l'evidència científica hagi mostrat més adient per guarir-lo.

Així, l’exercici lliure de la medicina, consulta d'atenció primària, atenció mèdica especialitzada en ambulatoris, clíniques i hospitals, o seguiment del programa de formació MIR en les diferents especialitats, que en tots els casos comporta una dedicació formativa extra, posterior a la llicenciatura, d'entre tres i cinc anys (ja sigui amb formació bàsicament hospitalària: bioquímica clínica, al·lergologia, anestesiologia i reanimació, anàlisis clíniques, aparell digestiu, cirurgia general i de l'aparell digestiu, hematologia i hemoteràpia, obstetrícia i ginecologia, medicina nuclear, geriatria, etc., o sense formació bàsicament hospitalària: medicina familiar i comunitària, medicina preventiva i salut pública, o sense formació hospitalària: estomatologia, hidrologia, medicina espacial, medicina legal i forense, etc.

Lligades a l'assistència, sense ser-ho pròpiament, hi ha d'altres sortides com la gestió i l'administració dins de l'àmbit dels centres sanitaris.

Pel que fa a la recerca, girarà al voltant de l'anàlisi, l'estudi i la implementació de tots aquells punts que poden millorar els aspectes assistencials. Són les branques relacionades amb la biomedicina, els laboratoris universitaris o altres centres d’investigació relacionats amb la indústria farmacèutica i en altres àmbits de la salut.

Finalment, la docència la podem subdividir en bàsica, en referència a aspectes fonamentals i més lligada a la recerca, i clínica, més relacionada amb els aspectes assistencials. En tos dos casos anirà adreçada a la formació de professionals sanitaris que puguin incorporar-se a qualsevol de les tres línies de treball esmentades.



Informació

© 2008 Universitat Rovira i Virgili